El Club de Roma publica “Els límits del creixement”. Aquest informe evidencia que, si les taxes de creixement del moment se sostenien o augmentaven, s’assolirien els límits naturals propis del planeta. Factors com l’explotació de recursos naturals i la producció alimentària (entre d’altres) van ser part d’aquesta previsió d’empremta ecològica. L’informe plantejava modificar les taxes de desenvolupament per transitar cap a una estabilitat ecològica i sostenible (ecodesenvolupament) (1).
La repercussió de “Els Límits del creixement” va servir perquè les Nacions Unides celebressin la Cimera de la Terra aquell mateix any. Va ser la primera cimera mundial celebrada sobre qüestions mediambientals. Els 113 països participants van acordar la Declaració d’Estocolm, un marc d’actuació comú per a tots els pobles del món.
Informe Brundtland.
Plantea por primera vez el desarrollo sostenible.
Define que la sostenibilidad consiste en satisfacer las necesidades actuales, sin sacrificar la capacidad de las futuras generaciones a satisfacer las suyas.
FAO 1996.
Cimera Mundial sobre l’Alimentació
Actualment, es constaten pocs avenços en el camp de la sostenibilitat i el desenvolupament sostenible. També s’evidencia al sector de la pesca i els recursos marítims. Segons la FAO, les previsions futures sobre la disponibilitat de recursos de la pesca no auguren un futur esperançador. Les deixalles anuals s’estimen al voltant del 35% entre les captures i el desembarcament. Del 65% restant, un altre 27% es desaprofita entre el desembarcament i el consum (2). Els subproductes de la indústria pesquera poden representar fins al 75% de les captures depenent dels processos posteriors de triat o preparació industrial (3). És per això que Grup Iberland creiem imprescindible contribuir a la sostenibilitat del sector a través de l’aprofitament. És important ressaltar que en un futur imminent serà necessari desenvolupar i incrementar la transferència de tecnologia des dels centres de recerca a les indústries, una major creativitat en el desenvolupament de nous productes, i el més important, fomentar la col·laboració entre els agents implicats en la valorització: els pescadors, les indústries pesqueres i les indústries processadores (alimentàries, cosmètiques…) (4).
Aquesta promoció i conscienciació del sector disposaria d’un recorregut ampli en la indústria de l’aprofitament, contribuint així a la disminució de captures ia la regeneració de poblacions marines.
Entenem l’aprofitament com aquests passos posteriors a partir de la mateixa captura, implicant-ne la transformació i contribuint a un augment de la ràtio entre “pes” de peix inicial, pes transformat i pes de producte aprofitat.
Aquest seguiment de les minves en els processos ve definit col·loquialment com a descart, subproducte, pèrdues, entre d’altres.
Grup Iberland creiem que els KG’s de producte aprofitat és, avui dia, la clau per a la sostenibilitat de l’ecosistema marí, de la indústria pesquera i del consum responsable per part de la societat.
